La imaginació al poder

ANANTAPUR MÉS A PROP

2012-02-10T21:44:00.001+01:00

Foto de Josep Giralt, font Cadena SER

Foto Juan Alonso, font Cadena SER

Aquest cap de setmana, el programa "A vivir que son dos dias" de la Cadena S.E.R. es va a fer en Anantapur, un lloc que nosaltres enguany coneguem molt bé.
És el lloc on treballa fonamentalment La Fundación Vicente Ferrer , on estan els "nostres amics" de l'Índia , per als qui estem acabant en aquestos dies uns treballs fets amb molta il.lusió i esforç.

Hem preparat un llibret per explicar-los als nens d'Anantapur, com és la nostra ciutat, València. Per fer-lo, vàrem visitar els centre històric i ens vàrem fer moltes fotos en els edificis més especials com ara Les Torres dels Serrans, les de Quart, El Mercat, La Llotja, Santa Caterina, La Plaça Redona, La Plaça de la Reina, La Catedral. La Plaça de la Mare de Déu, La del Carme...
Hem anat posant-los en fulls de cartolina i expliquem un poc de cadascú.

El segon llibret els conta com és la nostra escola: on es troba situada,al Barri del Carme i els la mostrem de cap a cua contant-los cada espai i cada classe. Els hem posat també moltes fotos per què es facen una idea de com treballem i on.L'hem acabat amb una foto de tota l'escola al gimnàs.
El tercer llibret és una descripció de cada un-a de nosaltres. Hem posat la nostra foto i després els hem escrit com som nosaltres, els nostres gustos, aficions, la nostra família... tot per a què ens coneguen.
A més de què és molt important aquesta "comunicació" amb l'Índia i amb una altra realitat social molt diferent a la nostra que ens ha fet conèixer com viuen els xiquets i xiquetes d'Anantapur i estimar molt més encara el que tenim, hem practicat anglés a muntó, ja que tot el que els hem escrit ho hem fet practicant anglés. També els hem deixat alguns textos en Valencià per a què coneguen la nostra llengua, però traduïts, clar!. Mario ens ha ajudat a millorar els nostres textos.
I per últim algunes classes de l'escola, han col.laborat i han preparat dibuixos de la nostra escola. Han quedat molt bonics i també donem les gràcies als alumnes i mestres. Més endavant veureu al complet tots els llibrets
Aquest és el muntó d'il.lusions que viatjaran la setmana pròxima a l'Índia. Ja estem desitjant molt de temps, rebre la resposta dels nostres amics i amigues i quant la rebem, vos ho contarem i mostrarem.

Si voleu llegir el menut comentari que hem deixat a la Cadena S.E.R. cliqueu.

Ací teniu el nostre comentari

http://www.cadenaser.com/a-vivir-que-son-dos-dias/

I ací teniu fotos i altres informacions :

http://www.cadenaser.com/vicente-ferrer/

AMB UNA CAIXA DE SABATES

2012-02-07T23:04:00.001+01:00

Un simple caixa de sabates, potser una preciosa caixa.
Tan sols cal posar una capa de pintura base i després tota la imaginació que pugues. Mireu les nostres caixes que han quedat molt xulis, però el més important, ha sigut passar-ho d'allò més bé amb la pintura, els pinzells i els company@s de la classe.

EL COR I LA RESPIRACIÓ (PRESENTACIONS)

2012-02-03T19:16:00.000+01:00

Dues presentacions més.
Llàstima que no les podeu veure com presentacions amb moviment i so. Però almenys podreu recordar-les i aprendre el que se us haja passat.
Aquestes són la d'Olatz sobre "El cor" i la d'Eneko sobre "La respiració"

Ara, respireu!

La veritat és que m'esteu sorprenent. Esteu fets un@s artistes!!

CARME

2012-02-02T19:30:00.000+01:00

Carme entra en la classe tota pagà i feliç com sempre. Porta un regal molt especial. Metg@s i infermer@s de La Fe on va ser operada aquest estiu per trasplantar-li el renyó que li va donar la seua mare, li havien regalat un ram de flors... dolces.
Aquest dilluns ha sigut diferent: hem començat el dia celebrant que entre t@ts ho hem aconseguit. Tona amb la seua generositat, metg@s i infermerm@rs amb saber i paciència, la família amb el recolze i nosaltres amb una part molt xicoteta, però molt esperançada: les mil grulles, que no sabem si sempre donaran tanta sort, però que aquesta vegada han fet el seu paper (mai millor dit).
Dolç dilluns que hem pogut assaborir amb Carme que és el que desitjàvem més el curs passat, quan veiem tan lluny aquest final feliç.
Gràcies de tota la classe i la mestra (estaven boníssimes!)

CANTEM EL DIA DE LA PAU

2012-01-30T22:53:00.000+01:00

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

Poema de Joana Raspall, Com el plomissol.

Aquest poemeta de Joana Raspall per celebrar avui el Dia de la Pau.

També hem escoltat a classe la cançó "Imaginat" de Gertrudis i Tristes Guerras poema de Miguel Hernández musicat i cantat per Vicente Monera.

Si voleu escoltar-lo cliqueu http://www.youtube.com/watch?v=6lOAZdYiWFk

Us el recomane.

Tristes guerras

Tristes guerras,

si no es amor la empresa.

Tristes, tristes.

Tristes armas

si no son las palabras.

Tristes, tristes.

Tristes hombres

si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández

IL·LUSTRACIONS D'ALESSANDRA VITELLI

2012-01-29T20:58:00.000+01:00

Com sabeu, m'agraden mooolt les il·lustracions perquè són una manera magnífica d'expressar-se. Sempre en busque i em detinc a observar-les i rebuscar en elles. Sempre em suggereixen alguna cosa. Cada una podria ser un conte, una història, un poema... Vinga, animeu-se!
Ací us en deixe unes quantes d'Alessandra Vitelli una il·lustradora italiana molt interessant i que s'estima pel que dibuixa, llegir.

http://alessandravitelli.blogspot.com/

ENS VISITA EL IAIO DE MARINA, SALVADOR ALBERT

2012-01-25T17:49:00.000+01:00

Ahir ens va visitar Salvador Albert, iaio de Marina.

Hasigut el primer que s'ha decidit a vindre a contar-nos el que havolgut a la classe.

Tots vàrem estar bocabadats escoltant-lo i el temps se'ns va passar senseadonar-nos.

Volgué parlar-nos de la seua infantesa . I ens digué de ladificultat d'aprendre valencià, malgrat que tots el parlaven, peròpocs l'havien vist mai escrit i tampoc a l'escola s'escoltava. I méstard, “Las carreras se estudiaban en castellano”

Ellsens deia que s'aprenia escoltant als majors i que si alguna paraulano la sabien, la demanaven prestada al castellà: resibo,senisero,ventanilla...

Ens parlà de les escoles dividides en xics i xiques, de l'escàsmaterial (com a molt un mapa i una pissarra) de mantindre l'ordre dela classe a base de “paleta”, dels pocs llibres que hi havia al'escola i dels cap que hi havia a la majoria de les cases, sobretoten Valencià. Dels tinters en els pupitres i de les plomes de tintaamb les consequents taques als quaderns, i del paper secant perintentar llevar-les. Dels patis de jocs que era el carrer més pròxima l'escola...

Ens parlà amb estima dels seus mestres i de la gran voluntat quetenien per traure endavant als seus alumnes amb tan pocs recursos.

Comentà que nàixer en una família o altra, ja determinava el seufutur, que s'anava poc de temps a l'escola perquè a casa semprevenia bé una mà en el treball del camp i per això qui sabia “las4 reglas” ja estava ben considerat, ja que la majoria no sabienllegir, ni escriure ni contar.

Quèes passava necessitat i que tot s'estalviava, que els jornalerss'ajuntaven a la Plaça per la nit per veure si tindrian treball all'altre dia. Si no hi havia treball, calia anar a la tende “defiat” és a dir que la tendera li venia el necessari, i ja li hopagaria quant poguera.

Quèno hi havia ni un cotxe al seu poble excepte el de “l'ordinari”la persona que feia gestions i portava al poble els paquets o el quees necesitava desde València.

Quètampoc hi havia telèfons, tele i alguna ràdio en les cases mésriques. Així com tampoc waters com avui els coneguem. El que s'usavaera “el comú” un lloc al final de la casa, després delcorral amb un atifell per recollir els excrements tapat amb una fustaque s'havia de buidar i es portava als camps per adobar-los.

Desprésens va parlar dels seus anys d'estudiant a València. Eixir a les 7del matí de casa en Alcàsser per caminar 3Km fins a Silla onagafava el tranvia, que només tenia una via i això feia que haguerade parar per creuar-se en el que tornava. De vegades el tempsd'espera era tan gran que el “tramviero” agafava lamanilla del tranvia i se'n anava a prendre un café. Quan arribavatots els viatgers l' avisaven i ell tornava a pujar per aplegar aValència. Aquests 13 km aplegaven a costar 2 hores. Això junt al'horari de classes : primera classe a les 9 del matí i última ales 8 de la vesprada, feia que arribara a casa a les 11 de la nit...

Enla seua classe, ens va contar que sols estudiava entre tots els xics,una xica i que això era lo normal en aquells temps...

Oque un mestre que tenia molt recte, els obligava a anar amb corbataper fer els exàmens. Ell no la va portar perquè no en tenia i vaser expulsat de l'examen. Sort que al passadís un company li vadeixar la seua i pogué fer-lo...

Imoltes més històries, però acabaré dient-vos que els seu consellha sigut que llegim molt i que estem contents de viure en aquestmoment.

Hasigut un gust escoltar a Salvador què ha sigut pacient ientretingut. I Marina ha estat tan feliç, que aquesta vespradaencara notava en la classe l'olor de la colònia del seu iaio.

GràciesSalvador!

Totala classe de sisé i la mestra.

ELS ESTANYS I LA MARJAL D'ALMENARA

2012-01-24T18:06:00.001+01:00

Divendres es va inaugurar una exposició en Almenara amb fotos de la marjal i els Estanys.
Luís Antonio Gil Pellín, molt bon amic i molt bon fotògraf de la natura, ens ha sabut donar unes excel·lents imatges d'aquest lloc tan especial i alhora tan desconegut. I parle per mí. Em sembla tan preciós, tan pròxim, que crec mereix la pena, descobrir-lo i estimar-lo.
En l'exposició, entres en un lloc tan màgic com són Els Estanys, però a més Luís ens els porta en els millors moments de llum i de bellesa.
Sols ell sap les hores de contemplació, de buscar el punt exacte i l'hora apropiada per aconseguir la millor perspectiva, però també li envege el luxe de poder-los gaudir en solitud i en silenci. Almenys nosaltres ara els podem compartir. Gràcies Luís.

Després de molts anys de treball, ha vist reconegut el seu esforç i en aquest enllaç, teniu un llibre col·lectiu amb algunes fotos seues. Molt recomanable.

http://portfolionatural.com/libronature

UNA GRAN ESCOLA

2012-01-23T20:43:00.003+01:00

Dissabte, ens vàrem trobar d'una manera diferent. Tots els dies, la nostra classe ens reuneix. Ens junta: el treball, l'afecte, els amics, les ganes d'aprendre, de compartir, de riure i de viure.
Dissabte la nostra classe, va ser una gran classe, l'escola, va ser la nostra ciutat. Dissabte havíem d'aprendre noves lliçons.
Com que tenim veu i que podem alçar-la tots junts per a què se'ns escolte des ben lluny, perquè lluny semblen estar els qui ens han d'escoltar.
També era dia d'aprendre que en som molts més els qui volem que l'escola ocupe el lloc que li correspon i no un raconet.
L'escola és el futur de la nostra societat, i ara que hem aplegat on hem aplegat, no podem fer un pas enrere.
També aprenguérem que entre tots i totes és més fàcil que a soles. L'escola ha de ser una gran escola per a tots sense diferències i cada dia més gran i més plena.
Sols així serà una vertadera escola.

Yara Rivero, ha vist així la mani del dissabte:

CUINEM JUNTS: PIZZA

2012-01-17T21:46:00.000+01:00

Ací tenim a l'Ester, que s'ha ficat en farina aquest cap de setmana.Primer preparant la pasta ...

Mireu els ingredients:

I una vegada estirada la pasta, cal posar damunt el que desitges.
Ester com vegeu, ha fet una careta amb ouets de codorniu per ulls, la boca amb pernil dolç i els cabells amb rodanxes de salami.

Es veu que mirant-la millor, va fer alguns retocs i en va fer altra que li va quedar així, molt millor!
Els cabells de xampinyons, estan vertaderament aconseguits, la boca somrient, molt treballada, i el nas amb una oliva...

Tres caretes somrients: dues cuites que són les pizzes i una guapa que és l'Ester satisfeta amb els seu treball.
Sabem que estaven molt bones, però no podien esperar al dilluns, així que se la va sopar amb els pares i tan a gust.

Max també es llançà a fer pizzes. Però sembla que les va fer en quantitats industrials i li va donar per portar-nos-en a l'escola una ben gran i com vegeu ben abellidora.
Va ser un esmorzar perfecte per un dia de pluja en la classe a l'hora del pati. I el Max tan feliç va repartir a tota la classe i encara hi hagué qui repetí i quant em vaig adonar s'havia evaporat completa.
Només la vista, ja alimentava, així que us la deixe per sopar.
Bon profit i moltes gràcies a eixos pares i mares que passen part del cap de setmana enfarinats amb els fills.

Max, el cuiner amb Gerard i Carme, dos "menja-pizzes"

PRESENTACIONS 5: EL SISTEMA NERVIÓS

2012-01-15T20:12:00.000+01:00

I ara veureu el que ens va fer Gerard amb El sistema nerviós.
La seua explicació va ser perfecta i com veureu d'un alt nivell.
Estem aprenent molt i a gust!

PRESENTACIONS 4: MAGNETISME

2012-01-15T20:07:00.001+01:00

Aquest és el treball preparat per Lucía sobre el Magnetisme, un tema que ens va agradar molt i que ens va explicar amb gràcia i seguretat.
Vegeu les imatges:

PRESENTACIONS 3: LA LLUM

2012-01-15T20:02:00.001+01:00

Ara veureu el que va preparar Yara sobre la Llum.

Si és que ho féu com a vertaders mestres!

PRESENTACIONS 2: LA DIGESTIÓ

2012-01-15T19:58:00.003+01:00

Ara us presentem el que ens va fer Roberto sobre "La digestió".
Heu de saber que ell mateix ha creat el personatge de les imatges.
Una passada!

PRESENTACIONS TEMES DE C.MEDI: EL SO

2012-01-15T19:52:00.001+01:00

Estem fent Presentacions orals dels temes de Coneixement del Medi .
Les hem preparades amb molta cura i després les contem a tota la classe.
El nivell està sent molt interessant i ens ajuden molt a aprendre millor.
Ací us deixe algunes, malgrat que només són imatges, per a què recordeu, aprengueu, i vegeu els nostres treballs.
Els treballs exposats, tenien tota classe d'efectes tan en imatge com en so.
Gràcies als nostres pares i mares que ens han ajudat molt!
Aquest és el que ens va presentar Ester sobre el so:

MESTRES

2012-01-11T21:21:00.000+01:00

Sempre endavant!

AGAFANT FORCES

2012-01-10T21:15:00.001+01:00

Ruth Landesa

Ja estem de nou a l'escola!
Un nou any per estrenar.
Hem tornat amb noves forces i amb ganes de fer de tot.
Començarem per arromangar-se i entrar en la cuina.
Aquest cap de setmana anem a cuinar a casa, si els pares-mares ens ajuden.
Per entrar en matèria, us deixaré alguns poemes gastronòmics-culinaris-alimenticis.

Primer una recepta per fer poesia mentre cuinem:

Lareceta o el comienzo de la poesía


Andrea Posada

Unagota de amor

porcada cinco versos

Trescucharadas de oficio

porcada día del año

Uncuarto de inspiración

yotro tanto de locura

Unoctavo de risa

aliñadacon ironía

Mediataza de recuerdos

ycuatro de realidad

Doslitros de lágrimas

instantáneas

Unadocena de emociones

Ciengramos de fantasía

ode razón a gusto

Atodo esto agregue sus ojos

susmanos y sus labios

yrevuelva a fuego lento

durantetoda la vida.

MarioMeléndez

Després una dolçoreta:

Xocolatadesfeta

Espessai lluent,

tothomse la menja,

ai!,a cremadent.

Anita Mejías

Enxicra o en tassa

prouque ho diu la gent,

maino n'hi ha massa.

S'hipoden sucar

galetes,melindros,

obé un tros de pa.

Ésbona al matí

iquan s'hi berena

téun gustet molt fi.

Espessai lluent,

tothomse la menja,

ai,!a cremadent.

MiquelMarti i Pol

Ruth Landesa

Ara ja ens posem en serio:

A cuina	Joan Josep Roca Labèrnia istre Nº.11563
A la cuina, endevina qui ha posat damunt del banc, una ceba, dos alls tendres, ametlletes per torrar. A la cuina, endevina qui haurà encès el foc, la cuinera, encisera, diu que té molt mala sort. A la cuina, endevina, les cassoles fan xup-xup, les bombolles riuen totes, la cuinera ho té al punt. A la cuina, endevina com les flaires volen llarg, al menjador deu sapastres, tots demanen per menjar. A la cuina, endevina on reposa el creador, al menjador, cara fina, blanques dents, savis del tot.
Joan Josep Roca Labèrnia

Ruth Landesa

BERENAR

Dedolç o de salat,

comm'agrada berenar!

Unallesqueta amb oli i sal

oun cantonet de pa amb mel.

Galetes amb un got de llet

oun entrepà de formatge fresc.

Elpa amb xocolata és un plaer,

iun batut de fruites em fa veure el cel.

Pilar Arnal

I ara un plat senzill de fer:

BOLLIT

Plathumil és el bollit,

ésbon sopar per la nit

Encaraveig ma mare

comun deure que està escrit

posarel perol al foc

abansque passen les huit.

Creillai ceba pelades

trencadala bajoqueta,

aiguai de sal , poqueta

anirana foc fluixet,

fent-setendres sense pressa,

i agafant el punt justet.

Desprésa mon pare gaudint

-elldiu que el bollit fa llit-

xafant-loamb la forqueta,

ambun raig d'oli amanit.

Pilar Arnal

Bon Profit!

PENSANT EN ELS ALTRES

2011-12-30T19:17:00.003+01:00

Aquest és un documental fet en una escola de Japó al llarg d'una any . Una classe i el seu mestre, creixen i aprenen junts. Molt interessant i per a pensar un poc. És un poc llarg i us el deixe a trossos, però mereix la pena i ara supose que teniu un poc més de temps...
És possible una altra educació!

Pensant en els altres 1

Pensant en els altres 2

Pensant en els altres 3

Pensant en els altres 4

Pensant en els altres 5

CALENDARI 2012

2011-12-30T18:14:00.002+01:00

Com l'any passat Calendari 2011, ací tenim de nou el calendari dels qui estimem a les òlibes, mussols...
Si premeu , accedireu a la pàgina en la qual podreu veure moltes il·lustracions i altres coses relacionades amb els bubos i la resta de família i sobretot podreu confeccionar-vos el vostre propi calendari de l'any 2012 apuntet d'aplegar.

Algunes imatges que he posat al meu:

Caro Celis

Flora Chang

Christine Pym

Ina Hattenhauer

Julia Hartling

Michelle Allen

NADAL, EN LA CLASSE DE RELIGIÓ

2011-12-28T23:48:00.000+01:00

La tradició religiosa dels pessebres, enguany ha estat a més d'imaginativa, ecològica.
Maria, la mestra de religió de la nostra escola, va demanar un pessebre fet amb elements reciclats i així ha sigut la resposta: la classe de religió, plena de betlems amb tota classe de materials reutilitzats.

COM HEM FET LES TITELLES

2011-12-26T17:14:00.001+01:00

Les nostres titelles, ja estan llestes!
Ha sigut molt divertit fer-les i hem estat ocupats una bona part d'aquest primer trimestre en la classe de plàstica.
Us deixem el procés que hem anat seguint pas a pas i així si voleu, podreu fer-ne vosaltres.

A més de divertir-nos en la seua fabricació, després vàrem inventar un contet que vàrem representar als nostres pares i mares.
Mireu quin decorat més bonic vàrem preparar per ensenyar-lo.
Ha sigut un final feliç al primer trimestre d'aquest curs -el darrer per nosaltres a l'escola-

CARTES DE NADAL

2011-12-18T23:15:00.000+01:00

Bon Nadal!

CESÀRIA ÉVORA I CABO VERDE

2011-12-18T10:00:00.000+01:00

Cesària Évora ens ha deixat. Una cantant de Cabo Verde amb una veu molt especial.
Ja de ben joveneta cantava pels carrers i en 1988 va editar el seu primer disc.
Li deien "la cantant dels peus nus" perquè no portava sabates com una manera de protestar perquè en els seu país, no es podia caminar per les voreres si portaven els peus nus ( i això era la majoria de persones pobres)
Va fer 14 discos i va fer conegut el seu país amb un estil musical molt propi : la moma una manera de cantar típica de les Illes de Cabo Verde exòtic i similar a alguns estils africans.
Ací teniu una cançó seua molt coneguda i aprofite perquè conegueu un poc Les Illes de Cabo Verde.
Són una República situada a l'Oceà Atlàntic, front a les costes de Senegal d'origen volcànic. Està formada per 10 illes grans i 5 illes menudes, amb la capital en Praia. Estaven deshabitada fins que al segle XV les descobriren els portuguesos i les colonitzaren. Va ser un lloc important en el tràfic d'esclaus cap a Amèrica que per estrany que us semble, va durar fins l'any 1876.

En un principi varen ser unes illes que fent honor al seu nom, estaven cobertes d'una vegetació exuberant. Passats 400 anys, varen quedar desèrtiques i des de fa 30 anys, tenen una gran sequera i actualment tenen greus problemes d'erosió i de desaparició d'espècies animals. El seu clima és calorós i sec.

Un de tants volcans, malgrat que tan sols un està actiu en l'actualitat.

La seua cultura és una mescla d'elements africans i europeus i la llengua oficial és el portugués, però la llengua popular és el crioulo.
Com vegeu a les fotos, és un lloc de gran bellesa.
Més informació:

http://www.ikuska.com/Africa/Paises/cabo_verde.htm

VIATGE AL CENTRE DE VALÈNCIA

2011-12-13T22:53:00.001+01:00

Avui hem fet una llarga passejada pel centre de València.

Volem mostrar València als nostres amics de School to School.
Ací us deixem el que hem visitat.

REGALS SOLIDARIS

2011-12-12T21:14:00.002+01:00

Ací teniu un bloc on trobareu enllaços a diferents pàgines d'ONG's variades en les quals hi ha regals de nadal solidaris. Per exemple la Fundación Vicente Ferrer que ja coneguem.
No és precís comprar aquestes festes, però ja que quasi tots ho fem, almenys que valga d'ajuda a altres que ho necessiten.

REGALS DE NADAL SOLIDARIS

50 ANYS DE CAVALL FORT

2011-12-08T21:49:00.001+01:00

La revista infantil Cavall Fort, fa 50 anys.

No és poca cosa per una publicació.

A la nostra classe, estem subscrits, tots coneguem als seus personatges,

i hem participat als concursos.

La revista Cavall Fort, es va publicar per primera vegada en desembre de 1961 amb 10.000 exemplars.

Aquesta revista ha sigut i és un referent pels xiquets i joves, perquè ha aconseguit fer una publicació divertida, interessant i amb la col·laboració d'importants artistes i escriptors.

El Tatano és la revista-germana per xiquets i xiquetes de 4 a 8 anys.

Us deixe algunes portades incloent la dels 50 anys i l'enllaç on trobareu moltes més informacions, jocs...

Moltes felicitats i per molts anys!

I com si d'altra germaneta fóra, també teniu un enllaç a Camacuc, la revista per xiquets en valencià. Avui teniu molt a llegir!

Primer número de la revista Cavall Fort

Joan Miró

Cesc 1962

Cesc 1965

Cesc 1970

Tàpies

Portada 50é aniversari

50 anys de Cavall Fort

CAMACUC

LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ

2011-12-08T21:35:00.001+01:00

El passat 29 de novembre, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, han estat anomenades Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.
Aquestes festes es celebren els dies 7 i 8 de setembre i celebren la trobada de la imatge de la Mare de Déu en l'any 1247.
Entre els molts actes que es fan, està la Muixeranga que és el punt central , però també es fan el balls dels tornejants, els bastonets, la carxofa i els pastorets, balls tots ells que també es representen el la festa del Corpus a València.
La Muixeranga és per molts, la precursora dels castells i més que un ball, és un conjunt de quadres plàstics que es rematen amb unes torres i un xiquet al dalt del tot, mentre la música va marcant el ritme per anar pujant-les.
Calia fer aquest menut homenatge a aquesta festa tan nostra.

Muixeranga by Pilareta

"Una cançó, una tonada de dolçaina... la tocata de la Muixeranga d'Algemesí hi representa la tradició popular, senzilla i emocionant"
Joan Fuster i Ortells

I pels qui estudieu música a la classe que en sou molts i moltes, ací teniu la partitura per anar practicant.

RONDALLES MALLORQUINES

2011-12-08T19:41:00.001+01:00

Una mà de contes, programa de la TV3, fa un recorregut per diferents narracions, contes, rondalles dels Països Catalans . En la seua web, trobareu a més els textos i altres informacions interessants relacionades amb el conte que escolteu. A la vegada Max ( el dibuixant Francesc Capdevila) va il·lustrant el conte que vegeu i escolteu.
Però serà millor que ho comproveu tot clicant ací:

Rondalla Mallorquina "El Llum de la terra"

FE D'ERRADES

2011-12-04T23:05:00.001+01:00

He rebut un correu avisant-me que en els pòsters de poemes de la mar, ens ha faltat un.
Ara ja sabreu què és açò de la FE D'ERRADES: consisteix a dir les errades que hi ha hagut especialment en un llibre, però també en altres publicacions.
Així, una vegada fet aquest aclariment, us deixe ací el poema perdut del pòster, el d'Olatz.

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

2011-12-03T09:50:00.001+01:00

Dissabte es va celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Des de 1992 en que es va crear, s'ha buscat en primer lloc conscienciar sobre la seua situació per millorar-la i en els últims anys, sobretot aquest dia va encaminat en especial a aconseguir una major integració en la societat.
Caldria que pensàrem que al voltant del 10% de la població mundial, és a dir uns 650 milions de persones viuen amb alguna discapacitat.
Us deixe una cançó de Macaco, "Mensajes del agua" amb la qual s'ha fet aquesta SceneMob ECOM per la discapacitat.

BON PROFIT!

2011-12-01T18:36:00.001+01:00

Regirant poemes i cançons per treballar amb la cuina, m'he trobat aquesta cançó ja entradeta en anys, però que en la classe ha fet furor com si es tractara de l'últim èxit de los 40 Principales.

Que sopeu a gust!

El Menú

Camarero, señor,
camarero, señor.
¿Qué hay para hoy?
Señor, un buen menú.

Solomillo asado con patatas fritas,
sesos huecos, hígado,liebre, chatobrian.

Sopa de albondiguillas, caldo de tortuga,
sopa húngara,consomé de almejas,
gran cocido parisién, huevos al gratén.

Tenemos pollo asao, asao, asao,asao
con ensalada, buen menú,buen menú,
buen menú señor.

Y frescos calamares, gallo, pescadillas fritas,
salmonetes,barbos, bacalao a la vizcaina,
atún, besugo, almejas, truchas,sábalo,
langosta a la americana, faisán relleno,
pavo asao,asao...

Pavo asao, asao, asao, asao, asao con ensalada,
buen menú,buen menú, buen menú señor.

Frito de espinacas, berenjenas fritas,
habichuelas,frijoles y tortilla al ron.

Crema, tocino de cielo, mazapán, natilla,
hojaldre,franchispán, flan de avellanas, frutas,
queso rokefort y tambiéngruyer.

Y despues, buen helao, y café,

buen provecho le haga a usted.
buen provecho le haga austed.

*Llàstima la publicitat!

Poemes de la mar

2011-11-29T20:41:00.001+01:00

Ací us deixe dos enllaços que crec que us agradaran. Disfruteu-los, són vostres!
No oblideu prémer el botó i escoltareu la mar, a la vegada que si poseu el ratolí sobre cada poema, es fa més gran per llegir-lo bé.

Poemas del mar 1

Poemas del mar 2

LA PLA PLA

2011-11-26T19:53:00.001+01:00

La plapla, il·lustració de Vilar

Un conte que m'agrada molt de Maria Elena Walsh a qui ja teniu el gust de conèixer. En aquest conte del llibre "Cuentopos de Gulubú" ens parla d'una lletra molt especial. No sé si haureu tingut el gust de trobar-vos amb alguna plapla. Per si de cas la trobeu, prengueu nota del que cal fer.

La plapla

FelipitoTacatún estaba haciendo los deberes. Inclinado sobre el cuaderno ysacando un poquito la lengua, escribía enruladas emes,orejudas elesy elegantísimas zetas.De pronto vio algo muy raro sobre el papel.

-¿Quées esto? -Se preguntó Felipito, que era un poco miope, y se puso unpar de anteojos.

Unade las letras que había escrito se despatarraba toda y se ponía acaminar muy oronda por el cuaderno.

Felipitono lo podía creer, y sin embargo era cierto: la letra como una arañade tinta, patinaba muy contenta por la página.

Felipitose puso otro par de anteojos para mirarla mejor.

Cuandola hubo mirado bien, cerró el cuaderno asustado y oyó una vocecitaque decía:

-¡Ay!

Volvióa abrir el cuaderno valientemente y se puso otro par de anteojos, yya van tres.

Pegandola nariz al papel preguntó:

-¿Quiénes usted, señorita?

Yla letra caminadora contestó:

-Soyuna Plapla.

-¿UnaPlapla? - preguntó Felipito asustadísimo-, ¿qué es eso?

-Noacabo de decirte? Una Plapla soy yo.

-Perola maestra nunca me dijo que existiera una letra llamada Plapla, ymucho menos que caminara por el cuaderno.

-Ahoraya lo sabes. Has escrito una Plapla.

-¿yqué hago con la Plapla?

-Mirarla.

-Sí,la estoy mirando pero ¿y después?

-Después,nada.

Yla Plapla siguió patinando sobre el cuaderno mientras cantaba unvals con su voz chiquita y de tinta.

Aldía siguiente, Felipito corrió a mostrarle el cuaderno a sumaestra, gritando entusiasmado:

-¡Señorita,mire la Plapla, mire la Plapla!

Lamaestra creyó que Felipito se había vuelto loco.

Perono.

Abrióel cuaderno, y allí estaba la Plapla bailando y patinando por lapágina y jugando a la rayuela con los renglones.

Comopodrán imaginarse la Plapla causó mucho revuelo en el colegio.

Esedía nadie estudió.

Todoel mundo, por riguroso turno, desde el portero hasta los nenes deprimer grado, se dedicaron a contemplar a la Plapla.

Tangrande fue el bochinche y la falta de estudio que desde ese día laPlapla no figura en el abecedario.

Cadavez que un chico por casualidad, igual que Felipito, escribe unaPlapla cantante y patinadora, la maestra la guarda en una cajita ycuida muy bien de que nadie se entere.

Quele vamos a hacer. Así es la vida.

Lasletras no han sido hechas para bailar, sino para quedarse quietas unaal lado de la otra ¿no?.

(extraídode los "Cuentopos de Gulubú", de María Elena Walsh, 1965)

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2011-11-25T17:29:00.001+01:00

L'estudi fet recentment per la Federació de Dones Progressistes, amb motiu de la celebració ahir 25 de novembre del Dia Internacional contra la Violència de Génere, no pot ser més desencoratjador.

Aquest informe anomenat ¿Igualmente? Alumnado y género, actitudes y comportamientos, s'ha fet a partir de 1396 qüestionaris fets entre 2009 i 2010 en instituts de secundària de Madrid i Burgos considerant que els seus resultats són extrapolables a la resta d'Espanya.

Algunes dades:

El 80% dels joves opina que en una parella, la xica ha de complaure al xic.
Que les xiques són per naturalesa comprensives i tendres i pel contrari els xics són valents i agressius.
Que les professions més adequades per les xiques són peluquera, mestra d'infantil, infermera... i les adequades al xics són les d'arquitecte o relacionades amb la conducció.
Que a més els sembla malament que una xica es dedique a ser camionera per exemple i un xic puga ser perruquer.
El 40% considera que els xics han de protegir a les xiques i el 60% que la gelosia és normal en una relació de parella.

Traducció:

El 80% opina que les xiques han de fer el que vulguen els xics, sense pensar en el que elles desitgen o creguen que ha de fer, o tinguen ganes de fer, i clar sense dur la contraria. És a dir dones-esclaves.
Com les xiques són tan comprensives elles, tot ho han de perdonar, tot ho poden justificar, comprendre i damunt com són tendres,han de donar carinyo a canvi de qualsevol falta de respete, agressió, insult...
Els xics no voldran que la seua xica, es dedique professionalment , si té la sort que li deixen eixir de casa a treballar, a ser arquitecta, enginyera, catedràtica etc... perquè no està ben vist i a més no valen, sobre tot per determinades ocupacions com conduir.
Protegir vol dir que necessita sempre a un home de companyia, millor si és agressiu i valent, sense por a enfrontar-se en qualsevol situació pels motius més estupids, però sempre per guardar a la xica que no sap cuidar-se i que és de la seua propietat ( com ho és el seu cotxe per exemple). Protegir-la també serà vigilar el seu mòbil per a que no parle amb qui no deu i clar també serà renyir-la de vegades per a què no torne a fer determinades coses com posar-se una falda o eixir amb les amigues.
Protegirla també serà tindre zels si parla amb algún altre xic o si provoca que la miren, o trucar-li per telèfon per veure on està, què fa, on va...
Però -dirà ella- si el que passa és que em vol tant que em protegeix, em cuida, em defensa, es preocupa per mí... si és que és el meu príncep i jo la seua princesa!!!!

Potser semble un poc exagerat, però vist el que hi ha, la realitat encara és molt pitjor.
Què passa en aquesta societat? Què estem fent els pares i els educadors perquè pensen així una part tan gran dels joves?

Ja no cal parlar més. Ara el que toca és fer. I aparentment no és massa difícil.
Des de que naixen els nostres fills són abans que res persones i així els hem de veure. I com totes les persones tenim dues mans, podem fer el mateix amb elles. I com tenim un cervell, tant el d'una persona-xica com el d'una persona-xic es poden utilitzar pel que vulguem. I com tenim sentiments, la persona-xica i la persona-xic, els tenen, els senten, els experimenten i poden acceptar-los, gaudir-los i compartir-los. I com tenim intel·ligència, tant la persona-xica com la persona-xic, podem utilitzar-la per créixer, evolucionar, pensar, decidir... i així un sense fí de possibilitats que estan obertes per qualsevol.
Han sigut segles, els necessàris per a que moltes dones, poguem pensar per nosaltres mateixes, treballar en el que hem volgut, sentir-nos d'igual a igual amb la nostra parella, compartir els fills, la llibertat, l'accés a la cultura... i tant més, que sols pensar que les generacions que apleguen ho vagen a perdre, m'aborrona.Por em fa pensar que aquesta no és la solució, perquè el problema és molt més de fons. Però el cas és començar...

PUBLICACIÓ AL LEVANTE EMV SUPLEMENT AULA

2011-11-23T21:20:00.001+01:00

La presentació del Projecte School to School en la nostra escola, ha estat publicada al diari Levante EMV. Estem molt contents i ací us deixem la fulla del suplement setmanal AULA d'avui, dia 23 de novembre de 2011.

27 ANYS DE LA LLEI D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

2011-11-23T20:28:00.001+01:00

Avui és el dia que fa 27 anys es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Ha passat sense pena ni glòria (com el burro de la tia Victòria), però està bé fer una mirada enrere i veure el camí pel que ha passat la nostra llengua i sobretot per continuar alerta i si és possible no fer ni un pas cap al darrere.
Perquè l'esforç que estem fent amb els nostres fills i alumnes, no es perda.
L’ensenyament en valencià ens dóna qualitat, ajuda a la renovació pedagògica, a l’educació en valors i la multiculturalitat. És la nostra llengua, la dels nostres avantpassatsi en ella es parla la nostra història, però ara volem que siga també el nostre futur.

NOMBRES PRIMERS

2011-11-22T21:50:00.001+01:00

En la classe de mate , estem treballant els nombres primers i recordant un llibre de Mark Haddon "El curiós incident del gos a mitjanit", narrat per un xic amb una forma lleu d'autisme, hem llegit el capítol en el qual ens parla del seu amor per les matemàtiques en les que és un expert.
Ell estima molt els nombres primers i els capítols del seu llibre, estan ordenats per aquestos nombres. Així són per ordre el nº 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23...
Christopher que així es diu el protagonista, explica la dificultat que té trobar-los.
Bé hauríem de dir que els nombres primers són els que només es poden dividir per ells mateix i per 1.
Nosaltres ens hem animat i hem començat a escriure els primers cent nombres per trobar els primers seguint les instruccions que ens deixa Christopher. Són aquestes:
Primer has d'escriure els nombres positius de l'1 al 100.
Després hem de llevar els múltiples de 2, els de 3, els de 4 etc... i els que ens queden són els primers. Sembla fàcil, però encara no hi ha una fórmula per aconseguir saber si un nombre gran, és o no primer, o quin serà el següent.
Un món on endinsar-se i esbrinar...
Qui sap si vosaltres sou els qui ens doneu la fórmula.

EL VOT DE LES DONES

2011-11-19T20:04:00.001+01:00

Avui, dia de reflexió pels majors, fa 78 anys que les dones espanyoles, poguérem votar per primera vegada. Sí , sembla increïble, però és així.
El 19 de novembre de 1933 les dones votaren per primera vegada en Espanya i ho féren en unes eleccions generals.

Clara Campoamor

S'havia aprovat el dret de votar de les dones el 31 d'octubre de 1931 amb la decidida defensa de Clara Campoamor, per 161 vots a favor i 121 en contra, com un article de la Constitució de la República Espanyola.
Havia sigut una dura batalla, fins i tot en contra d'altres dones que consideraven que no estàvem preparades per votar amb llibertat, ja que depeníem dels marits o els pares.
Però l'alegria va durar ben poc. Després de les eleccions de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, la Dictadura de Franco, eliminà qualsevol dret democràtic i no seria fins 1975, quan de nou tornàrem a tindre el dret de votar.
Dret que demà exercirem com si res, però sense ignorar la gran lluita de moltes dones abans que nosaltres per a què el nostre vot siga tan natural com ara el vegem.
Què voteu a gust demà!

Foto de Alfonso

HALLOWEEN RETARDAT

2011-11-19T19:09:00.001+01:00

Mireu quina cosa més divertida!
Quan me la van enviar me vaig quedar per uns segons desorientada: Com? és la meua Olatz? I què fa de disc-jockey?... després ja vaig veure a Lucía, Marina, Ester i Naia, i que era tot un muntatge divertit i molt graciós.

Personalize funny videos and birthday eCards at JibJab!

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA LLUNA

2011-11-18T20:33:00.001+01:00

De vegades els vostres pares, si a mi se m'oblida, em recorden que hi ha molt per aprendre.
Ací us deixe el que un pare caritatiu m'ha enviat per a què gaudiu de la Lluna.
Que conste que està en anglés per a que practiqueu, no s'hem equivocat!

Piqueu als enllaços!

La Lluna

El Periódico.cat

Més

ENRIC VALOR A LA BIBLIOTECA

2011-11-17T19:35:00.000+01:00

Anem a trossos i a mossos amb la nova cara del bloc. Em té un poc ocupada aquestos dies. No aconsegueisc posar tot el que vull tindre com ara els comentaris visibles, els meus antics gadgets...Paciència que ja arribarà. Vos conte coses:
El dimecres, vàrem anar a la Biblioteca de l'Hospital per assistir a una animació lectora sobre "La mare dels peixos" d'Enric Valor.
La veritat és que animats estàvem, perquè havíem treballat el curs passat quasi 20 Rondalles en el llibret que li diguèrem "Collint Paraules" Recordeu? un dels nostres llibres artesanals on posàrem el resum de moltes rondalles, amb el seu dibuix i un muntó de paraules de vocabulari dibuixades amb molt de gust.

Rosa Serrano, l'editora i mestra que va tindre el gust de compartir molt de temps amb el mestre Enric, per haver adaptat les rondalles al públic infantil, junt amb JoanVi Cubedo "el tio Vicent" ens féren una acollida carinyosa i sobretot ens parlaren del mestre Enric Valor, de les seues estones amb ell i de les seues rondalles.
També ens llegiren amb molta gràcia "La mare dels peixos" i després ens convidaren a nosaltres a llegir-la junt amb ells.
Els vàrem mostrar les nostres "Cent Paraules" de les rondalles, per celebrar una vegada més els cent anys de Valor i els varen agradar a muntó.
Tot un luxe, parlar i llegir al mestre, compartir amb Rosa Serrano i JoanVi el seu amor a la llengua i els contes i a més fer-ho en la Biblioteca que sempre és un gust visitar i que per cert escodrinyàrem a gust en acabar.

PODEM SALVAR UNA VIDA

2011-11-16T23:00:00.000+01:00

Divendres tinguérem una mestra diferent: Xus Broch la mare de Gerard. Ens va donar una classe "vital", una classe de primers auxilis.
Xus és metgessa i treballa en L'UCI d'un hospital i ens va explicar que una bona reacció, pot salvar una vida.

Nosaltres escoltàrem amb molta atenció i aprenguérem els pasos a seguir en cas d'una aturada cardio-respiratòria:

Preguntar a l'accidentat el seu estat. Si no contesta, demanar ajuda al 112

alliberar la llengua fent la maniobra front-mentó.

Escoltar, mirar i sentir si respira o no acostant l'oïda a la seua boca i nas.

Fer les maniobres 30:2

30 pressions en l'esternus

i a continuació, tapant el nas, insuflar 2 vegades en la boca, comprovant que el pit s'unfla

Després d'escoltar les explicacions, tots volguérem comprovar amb el maniquí el què havíem aprés i Xus ens anava ajudant i millorant la nostra pràctica.

També aprenguérem com actuar front a un engargussament, tant d'altres persones com de nosaltres mateix. Cal fer 5 colps a l'esquena entre les escàpules i després, agafant per darrere a la persona, fer altres 5 pressions sobre l'estèrnum. Si estem sols, caldrà ajudar-se per exemple d'una cadira per fer les pressions.

Finalment, cal tindre en compte:
Que hem d'actuar ràpid, però amb calma.
Que no cal amuntonar-se davant el ferit, massa gent.
Que cal compartir les maniobres de resucitació cada poc de temps, perquè cansen.
Que els braços han d'estar sempre rectes quan les fem.
Que el màxim que hem d'apretar l'estèrnum, ha de ser fins a 5 cm.
Que la velocitat aproximada, cal que siga de 100/ minut.
... i que salvar una vida amb poques instruccions ben apreses, bé mereix una vesprada de classe, en la que a més, tots i totes vàrem ser "petits metges" per una estoneta.
Gràcies Xus per la teua paciència i el teu temps. I molta sort al teu nou lloc de treball.

DIANA, FUTURA MESTRA

2011-11-15T20:46:00.001+01:00

Treballant de mestra, he tingut el gust de tindre com alumnes, als fills d'antics alumnes, però mai havia gaudit d'una antiga alumna fent pràctiques de magisteri. I és un luxe. Estic encantada.
Diana Bon va ser alumna meua en el curs 2001-2002 i ara participa a la classe 3 díes per setmana. Des d'el primer dia és una més entre nosaltres. Disfruta cada dia, tot ho vol aprendre, suggereix, col·labora i el que és millor s'ho passa molt bé. Està fent la seua titella com una xiqueta més i a la vegada, la setmana passada, ens va explicar l'embaràs i el part en la classe de C. Medi com una mestra.
Parlem molt d'aquest treball, ella pensa que si no hi ha vocació, no es pot fer bé.
Parlem dels seus dubtes, dels alumnes, de les seues il·lusions, del futur... ja no sé si dir-li antiga alumna o amiga.

OBRINT PAS. LA VIDA SENSE TU

2011-11-10T20:47:00.009+01:00

Aquest grup valencià és un dels nostres preferits i a classe els escoltem quan estem treballant en plàstica o en activitats que ens permeten cantar i parlar.
Aquest vídeo correspon al seu ultim disc-llibre "Coratge" i és un recorregut visual per València i a més el llibret conté textos de diferents escriptors, poetes, músics i periodistes com Eduardo Galeano, Isabel-Clara Simó, Vicent Partal, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, David Segarra, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, David Fernández, Laia Altarriba, etc.
Xavi Sarrià, Jaume Guerra, Miquel Gironés, Ximo Tomàs, Miquel Ramos, Albert Benavent, DJ Chola i Marcos Úbeda formen el grup Obrint Pas, que cada vegada s'obri més pas.

Si voleu saber més:

Història del grup Obrint Pas

http://www.obrintpas.com/

La vida sense tu

LA VIDA SENSE TU

Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València. Temies el moment. Confessa-t'ho: temies. Temies el moment del teu cant a València. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d'una manera humil, amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. Arribava la nit no escrivies el cant.

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.

La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida....

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.

DIBUIXAR UN...

2011-11-10T19:56:00.000+01:00

MARIE CURIE

2011-11-07T21:12:00.000+01:00

Tal dia com avui, naixia Marie Curie fa 144 anys.

Marie Curie

Casa on va nàixer Marie Curie

Marie Curie, va nàixer a Varsòvia, capital de Polònia en 1867 la més xicoteta dels 5 fills d'un professor i una mestra de piano i cantant

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment en la història natural i la física; Maria mostrà la seva afició per la lectura a l'edat de quatre anys, edat a la que ja llegia perfectament.

A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe, i es va destacar per influir en les seves companyes l'entusiasme pel treball. Rus, polonès, alemany o francès eren algunes de les llengües que Maria dominava. Més endavant s'interessaria per la física i es graduaria als 15 anys.

En 1891 Maria s'inscrigué a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona. Marie va haver d'esforçar-se per millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companys.

El 1893 va obtenir la llicenciatura en física i obtingué el primer lloc de la seva promoció. Poc després va començar a treballar en un laboratori industrial a Lippman. Mentre tant, va continuar els seus estudis a la Sorbona i el 1894 va obtenir la llicenciatura en matemàtiques, sent la segona de la seva promoció.

El mateix any 1894, Pierre Curie va entrar en la seva vida. Era el seu instructor a l'Escola de Física i Química, de l'École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris (ESPCI). Marie havia iniciat la seva carrera científica a París amb una investigació de les propietats magnètiques de diversos acers; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel magnetisme el que va contribuir a la seva relació

Marie encara tenia la il·lusió que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Tot i així, quan se li va negar un lloc a la Universitat de Cracòvia simplement perquè ella era una dona, va tornar a París. Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar amb Pierre Curie; va ser una boda senzilla en la qual van rebre alguns diners d'amics i familiars. Amb aquests diners es van comprar dues bicicletes i es van passar tot l'estiu viatjant per França amb elles, hostatjant-se en fondes i menjant poc.

Amb el seu marit Pierre Curie

Posteriorment, els dos físics amb prou feines sortien del seu laboratori, engrescats en els seves recerques. Les seves úniques aficions, que compartien, eren llargues passejades en bicicleta i els viatges a l'estranger, que els van unir encara més.

El 1895, van descobrir els raigs X i el 1896 descobriren la radioactivitat natural.

El seu matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre van tenir una filla que anomenaren Irène. Molts anys després, Irène començaria a ajudar-la en les seves investigacions.

Amb les seues filles

Utilitzant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat. El seu primer resultat, utilitzant aquesta tècnica, va ser la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les molècules, sinó que havia de provenir del propi àtom. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie.

És l'única persona en rebre dos premis Nobel en diferents camps científics iguals.L'any 1903 fou guardonada amb el Premi Nobel de Física, amb Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.
L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.
Fou la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dues categories diferents.

Informació recollida de la Wiquipèdia
Fotos d'Internet

QUINO

2011-11-07T20:30:00.000+01:00

Sense paraules.
Quino, magistral retratista social.

KAMISHIBAI

2011-11-05T21:36:00.000+01:00

Tenim esperant una caixa preciosa.

Està esperant primer que us la presentem i després que l'utilitzem.

És un Kamishibai. Vol dir teatre de paper i és una manera de contar contes.

Va ser utilitzada als temples budistes del Japó ja al segle XII . Contaven històries religioses per les persones que no sabien llegir.

És una menuda caixa de fusta a modo d'escenari d'un teatret i per la seua finestra, van passant les làmines amb imatges del conte que el narrador va representant mentre el public, assegut davant, veu tot el què passa, tant les imatges, com el contador del conte .

Les imatges han de ser amb dibuixos grans i senzills i els textos curts, però plens de contingut, ajudat pels canvis de veus, d'entonació, de ritme i de volum del narrador, el que permet certa interacció amb el public. Tot això fa que siga fàcil atraure's l'atenció i que la representació semble un moment d'atenció i màgia.

En un foradet de temps que tinguem, en este curs tan ple d'activitats, prepararem un conte i us el mostrarem.

ABECEDARI IL·LUSTRAT

2011-11-04T21:09:00.002+01:00

Mireu quin abecedari més xuli hem preparat en la classe.
Féu un clic sobre l'enllaç i us agradarà.

http://pilibloc2.edu.glogster.com/abecedari-il-lustrat/

PRESENTEM SCHOOL TO SCHOOL A L'ESCOLA

2011-11-01T23:26:00.000+01:00

Dilluns, vàrem presentar a l'escola, el projecte que enguany estem fent a la classe de sisé.
Es tracta de School to School, un intercanvi entre escoles de la Fundació Vicente Ferrer a l'India i escoles d'altres llocs del món.
Estem molt contents i hem preparat aquest menut acte, amb carinyo i il·lusió. Hem començat a conèixer algunes coses de l'Índia: on es troba situada, habitants, costums, el que mengen, com viuen, com es vesteixen tradicionalment, com celebren les seues festes, de què viuen, què fan els xiquets i xiquetes...
Així que, després d'assajar prou vegades, preparàrem el saló d'usos múltiples amb ciris encesos, incens i música de l'India. També ens vàrem vestir dues xiquetes i un xiquet amb vestits tradicionals i les mestres es van posar una garlanda de flors. A l'entrada del saló d'actes vàrem posar un rangoli, espècie de tapís fet al terra amb colors vius i formes florals i geomètriques. Vol representar la benvinguda a un lloc, així com bona sort, protecció i culte i el posen a les portes de casa o a l'entrada del poble.
Anàrem explicant les diapositives davant d'un public atent i interessat que va fer moltes preguntes.
Gràcies a tots els que vinguéreu en especial als nostres pares i mares.

LA CASA ENCANTADA

2011-10-30T21:29:00.000+01:00

Una altra menuda dosi de por. És per a què s'aneu "vacunant". Ara ja sabeu el que fa una vacuna...(Coneixement del Medi, tema1)

Els xiquets i xiquetes, ho troben tot, ho veuen tot, ho toquen tot, ho descobreixen tot...

Per així, si hi ha un lloc on no han d'anar, directament van.

Això ens passava a dues amigues i a mi. Com llegireu al poemeta, cada dia en eixir de l'escola, no teníem altra faena que acostar-nos a una casa abandonada que hi havia pels últims carrers de la ciutat, ja a la vora de l'horta. Aquell xalet vell i abandonat era per nosaltres el lloc dels més grans misteris.

Passàvem molt de temps sols mirant, agafades a les reixes. No parlàvem, sols escoltàvem i ho miràvem tot. Vigilàvem cada finestra, cada detall, mirant si hi havia alguna diferència amb el que havíem vist ahir. Fins i tot els gats que vivien allí, ens coneixien i més d'un berenar els llançàrem, sense entrar, això sí.

Les herbes del jardí éren per nosaltres un mur infranquejable.Eren tan altes o més que nosaltres i a mi em semblava que si entrava, m'anaven a engolir. Mai el vàrem travessar. Allí estàvem, fins que qualsevol sorollet de res, ens feia eixir espiritades i sense deixar de córrer, aplegàvem al lloc on ens sentíem ja fora de perill. Allí ens rèiem nerviosament i comentàvem el que havia passat. I a casa, fins demà després de l'escola.

Temps era temps en què els xiquets i xiquetes, tornàvem sols a casa entretenint-nos pels carrers, sense massa perills.

LA CASA ENCANTADA

La casa ens semblava com un castell,

amb finestres de ferro rovellat i vell.

parets despintades i un jardí abandonat

que ple de perills, ens agradava travessar.

Solitària des de feia molts anys,

només l’habitaven rates i gats,

i nosaltres la miràvem

con un lloc encantat.

Guaitàvem per les reixes

entre els ferros asomats

amb les mans ben apretades

i els ulls molt oberts.

Veiem ombres, fantasmes i esperitats

veiem lladres, atracadors i criminals,

i no sols els veiem,

que els escoltàvem parlar.

Fins que es quedaven callats...

Creient que eixirien i ens podrien trobar ,

fugíem d’allí com uns llamps

sense mirar enrere i a tota velocitat.

Només quan estàvem ben lluny

i els cor estava a punt d’esclatar,

paràvem un instant i tornàvem a mirar

Tremolant d’emoció

quasi sense respiració,

la veiem allà al fons

queta i tot silenciós.

Demà tornarem després de l’escola

per veure si la nostra casa

està habitada, o com sempre, sola.

Pilar Arnal i Berga

IL·LUSTRACIONS QUE FAN POR

2011-10-29T01:34:00.009+02:00

Aquesta nit propera a la de Halloween, passades les 12 en el rellotge i apunt d'eixir les seus llocs els esperits, us deixe algunes il·lustracions que fan por. Almenys un poquet. Almenys a mí. Gaudiu de la companya d'una bona "música" A aquesta senyora bruixa sembla que li agrada. JA, JA, JAAA!!!

Uuuuh! Uuuuuh!

Aquesta xiqueta és inquietant...

Perdudeta enmig de la nit... (Il·lustració d'Emma)

En les negres aigües del llac dorm...

Castell perdut enmig del bosc...Il·lustració d'Evi Gstottner

Què voldrà fer aquesta nit?

Amb què somia? (Il·lustració Francesco Pimiango)


Qui viu sota el terra del bosc? I dins dels arbres?	(Il·lustració Yaceck Yerka)

Per què s'amaga? (Il·lustració Jimmy Liao)

Com ha caigut ahí? Com eixirà? (Il·lustració la pendeja)

Què està mirant? Qui s'acosta? (Il·lustració Leonor Pérez)

A la nit al bosc, uns ulls ens vigilen...

Aquella vella, semblava una bruixa... ho era? (Il·lustració Patrañas)

Quin secret està a punt de descobrir? (Il·lustració Paula Marco)

Qui les segueix? Per què corren? (Il·lustració Rojas)

Nit de trons, nit de por.

Tenen cara d'estar pensant alguna mala cosa... (Il·lustració Kelly Vivanco)

Què passarà si els veu? ...Il·lu·stració de Virginia Piñón

On portarà aquest laberint? (Il·lustració de Yeugenia Nayberg)

ALGUNES INSTRUCCIONS DE JULIO CORTÁZAR

2011-10-25T20:06:00.000+02:00

Hem treballat aquesta setmana els textos instructius i això em va recordar alguns textos de Julio Cortázar . Els hem llegit a classe, explicant-los, ja que el seu vocabulari encara és avançat per la classe, però vàrem concloure que encara i així, els trobàvem molt bons.
En deixe dos per a què els llegiu amb més calma i els pogueu comentar a casa.
Podeu practicar amb les escales, però no plorar.

INSTRUCCIONES PARA LLORAR

Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente. Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca. Llegado el llanto, se tapará con decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia adentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos.

INSTRUCCIONES PARA SUBIR UNA ESCALERA


		Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se situó un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso. Las escaleras se suben de frente, pues hacia atrás o de costado resultan particularmente incómodas. La actitud natural consiste en mantenerse de pie, los brazos colgando sin esfuerzo, la cabeza erguida aunque no tanto que los ojos dejen de ver los peldaños inmediatamente superiores al que se pisa, y respirando lenta y regularmente. Para subir una escalera se comienza por levantar esa parte del cuerpo situada a la derecha abajo, envuelta casi siempre en cuero o gamuza, y que salvo excepciones cabe exactamente en el escalón. Puesta en el primer peldaño dicha parte, que para abreviar llamaremos pie, se recoge la parte equivalente de la izquierda (también llamada pie, pero que no ha de confundirse con el pie antes citado), y llevándola a la altura del pie, se le hace seguir hasta colocarla en el segundo peldaño, con lo cual en éste descansará el pie, y en el primero descansará el pie. (Los primeros peldaños son siempre los más difíciles, hasta adquirir la coordinación necesaria. La coincidencia de nombre entre el pie y el pie hace difícil la explicación. Cuídese especialmente de no levantar al mismo tiempo el pie y el pie). Llegando en esta forma al segundo peldaño, basta repetir alternadamente los movimientos hasta encontrarse con el final de la escalera. Se sale de ella fácilmente, con un ligero golpe de talón que la fija en su sitio, del que no se moverá hasta el momento del descenso.

		de "Historias de Cronopios y de Famas", Julio Cortázar, 1962. © 1996 Alfaguara

ARBRE AMB FOTOS

2011-10-25T19:42:00.000+02:00

Mireu l'arbre que hem fet amb les fotos de carnet que ens demanaren per actualitzar les nostres dades.

FUTBOL PER A XICS I XIQUES

2011-10-25T19:26:00.001+02:00

Uns quants díes sense escriure al bloc. Ja estaven amuntonant-se massa les coses que volia publicar. I és que me teniu corregint i corregint, que tot no és fer els exàmens que tant s' estimeu fer, després la mestra ha de penar ...
Com diu una de les frases fetes que hem estudiat aquesta setmana en castellà: "Menos lobos Caperucita"! Sabeu el què vull dir? Punt per qui ho endevine!

Us deixe un retall del diari Levante EMV del dia 20 d'octubre en el qual trobareu a Max, Ana, Quim, Isabel futboler@s de primera. M'agrada molt no sols que esteu al diari, sinó perquè ho esteu i especialment les xiques. Ja era hora que els equips de futbol foren un lloc on practicar un esport sense cap divisió per cap motiu. Ara només falta que no es quede tallat en cap etapa. Volem veure a les xiques en la Primera Divisió d'Espanya i del Món!!! Ànim tots i a disfrutar ah! i Amunt l'Atlètic del Túria!

ROBERTO ESCRIU I

2011-10-18T19:30:00.000+02:00

CAPITOL 1

Vivia en una gran ciutat des de feia poc. Els seus ultims 10 anys els havia
passat al poble amb els iaios. Allí s'havia quedat tot el que ella volia: els
iaios, Estel i Ploma, els gossos, l'hort, el barranc, els amics, els carrers. Ara
mirava per la fnestra i recordava tot el poble, els gossos, els amics i es
posava un poc trista.

La protagonista d'aquesta història es diu Alexandra, encara que els seus
amics del poble li deien “Alex”, té uns 12 anys, és molt simpàtica,
graciosa, bromista, guapa...
Sa mare està boja perduda, és a dir, molt graciosa també, es diu Bea i és
dedica a fer tatuatges. Son pare es diu Josep i és mecànic de cotxes, li
encanten els cotxes americans clàssics com el “Dodge Challenger”, el
“Mustang”, el “Chevrolet Camaro” i molts més. Els seus iaios són Estel i
Ploma. Segons Alexandra, Estel és el millor iaio del món, treballa de
periodista, Ploma és super divertida, ella ja no treballa perque està
jubilada.
A Alexandra li encanta la música i també montar amb bicicleta. Té dos
gossos, un és diu Rocko i l'altre Alfa, són dos pastors alemans enormes i
guapíssims i a més a més molt carinyosos encara que els troba a faltar, ja
que fa dos semanes que Alex i els seus pares es van mudar a Madrid.
Abans vivía a Argelita amb els iaios Estel i Ploma.
A Alex li encantava eixir amb els seus amics al carrer però com en
Madrid encara no té amics no li donen moltes ganes de eixir, i ara quan
mira per la fnestra troba a faltar moltíssim als seus iaios, als seus amics, al
poble i especialment als seus gossos Rocko i Alfa.

Continuarà...

TARDOR BENIGNA

2011-10-17T21:31:00.000+02:00

La Tardor, s'està fent esperar, però va arribant: els cels ja són diferents i les vesprades tenen una llum especial.

Ací us deixe un haikús de tardor

Cielo de otoño;

donde estaba la montaña

hay una nube.

Kotori

Per llegir més: HAIKÚS

I el poema de Josep Carner "Tardor Benigna", una tardor com la d'enguany.

Tardor benigna

Josep Carner

Passen en llarga desfeta

damunt les flors dels terrats

núvols que vénen de ploure,

decandits i escabellats.

Naveguen en la mar dolça

d'un cel blau tot indolent,

i mira el sol i no mira,

amorosit en argent.

Més suau que en primavera,

la llum pinta els degotalls;

els carrers lluen i lluen

de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes

roges pomes a collir

i rossegen tant els arbres

que encatifen el camí,

amb bell sucre d'indulgència

i l'humil foquet a punt,

hom fa encara melmelades

de records d'amor difunt.

EL QUE PASSA AL CARRER

2011-10-16T22:11:00.000+02:00

Ahir poguérem unir les nostres veus, les nostres forces, els nostres desitjos respecte aquest món global i estrany de l'economia i els mercats, eixos fantasmes que no veig gens clars. Ens persegueixen, no tenen cara i mai fan cosa bona.
Bé almenys ja sabran que en som molts.
Xiquetes i xiquets, no parlem massa vegades d'aquestes coses, concretament d'economia global i tot això i potser us semble estrany, però també conegueu el que passa fóra de l'aula, encara que açò que està passant, és més difícil d'entendre que el problema de mates més difícil que us puguen posar en la vida.
Hala! cadascú a resoldre els problemes que li toquen, senyores i senyors...

Què pensaria de nosaltres, els humans eixe gosset que també va anar ahir a la"mani"

ESCOLA PÚBLICA PER A TOTS I TOTES

2011-10-14T18:58:00.000+02:00

Albert sempre al dia, m'envia coses interessants i vull agrair-li aquest vídeo, que emulant al d'un conegut refresc, fa una poesia visual amb els objectes de cada dia a l'escola i a la vegada és una reivindicació de l'escola pública. Una escola per a tots i totes de veritat i en condicions.

UN JOC D'ENGINY I HABILITAT

2011-10-13T18:48:00.000+02:00

Ací teniu un joc interessant: el rubik 360º. El va portar dimarts a classe Max. Primer semblava impossible de fer, però no hi ha res impossible per aquestos xiquets i xiquetes. Dos dies a casa amb angines, imagine que un poc d'avorriment i avui, ja no es tractava de completar el joc, que consisteix en posar les boletes que estan al centre soltes, en el forats corresponents al seu color. No, avui ja del que es tractava era de fer-ho en el menor temps possible. En un moment, s'havien posat ja a fer apostes... estes criatures!

INAUGURACIÓ DE L'ESPART DE NÀSIO

2011-10-10T23:01:00.001+02:00

Ahir va ser un dia d'eixos que agrada recordar.
A Olocau, en un edifici molt menut, una garrofera
(lloc on s'emmagatzemen garrofes) i després d'un any de treball, la meua germana Núria Arnal, aconseguia fer realitat un desig: un espai on exposar part dels treballs que el pare ha anat fent amb espart.
Nasio i Úrsula, els meus pares, són d'eixes persones que mai estan quetes. Per a ells, és perdre el temps, i les seus mans han de tindre alguna cosa què fer.
Pels matins, el pare a l'hortet i la mare a casa, però les vesprades, una vegada asseguts, que les cames ja no aguanten, les mans no paren: ganxet, corda... el que siga.
I en el "Taller de Nasio", que així es diu, no sols hi ha una exposició, sinó que també és un lloc on aprendre el procés de l'espart des de la planta als objectes més inimaginables, conèixer la seua història i la importància per molts pobles com el nostre, de la seua manufactura, així com la de la palma.
I com la cultura de l'espart, està lligada a uns temps i a uns llocs, en aquest menut museu també hi ha altres objectes relacionats amb la vida agrícola i domèstica.
És un lloc on honrar a tants homes i dones, conservant les maneres de treballar l'espart per a que no es perda aquest patrimoni de la nostra cultura.
Estarà obert els caps de setmana de 12 a 2h.Es faran tallers per escolars i persones interessades. Entre setmana, es pot acordar una visita en aquesta adreça: nuriespartnasio@gmail.com

Ens vàrem sentir molt acompanyats per tota la família i pel poble d'Olocau, amb el seu alcalde Antonio Ropero i molts veïns i veïnes.
Però sobretot, vàrem veure l'alegria del pare i la mare que mai s'hagueren imaginat que eixos treballs, fets amb il·lusió i moltes hores de treball i entreteniment, traspassaren l'espai de la seua casa.
Esteu convidats a conèixer aquest espai menut en metres, però gran en saber.

AUCA DE JAUME I

2011-10-09T22:20:00.000+02:00

Per celebrar el 9 d'Octubre, a la classe, a més de recordar la història, llegint alguns textos sobre la seua vida i els seus fets, els vàrem dibuixar.
Ací us deixem la nostra auca. Esperem que us agrade.

ANA ESCRIU

2011-10-09T20:56:00.001+02:00

Recordeu el nostre projecte "Jo escric"? doncs comença a donar fruits. Els alumnes i les alumnes de la classe, s'han posat a crear la seua novel·la plens d'emoció.
Ací tenim el primer capítol d'Ana Díaz. Aquest va ser el seu inici:

Corre! Corre!-

-I Truc que no el veig?

-Corre! Corre!

-No me'n aniré sense Truc!

-Allà tu! Açò es posa perillós, adéu...

I ara el primer capítol :

ELS CROMOS

-Corre! Corre!

-I Truc? no me’n aniré sense Truc!

-D’acord allà tu, jo me’n vaig, la cosa es posa perillosa, adéu.

Truc, és la meua mascota, és un esquirol de sucre i la seua característica més destacada és que s’escapa amb facilitat, i al ser tan xicotet és difícil de trobar.

Vaig decidir analitzar la situació: estava en l’ edifici del director buscant a Truc i intentant recuperar la meua col·lecció de cromos.

Disculpeu, no m’he presentat el meu nom es Thiago i tinc 11 anys, el meu millor amic, Jordi, que és el que m’acaba d’abandonar perquè segons ell la cosa es posa perillosa, també té 11 anys.

El meu hobby és col·leccionar cromos però també m’agrada, com a tots els de la meua classe, jugar al futbol.

El meu menjar preferit és el quindim, una espècie de crema dolça originària del Brasil que té com a ingredients principals rovell d’ ou, sucre i coco ratllat.

Tinc els cabells negres i els ulls marrons, uns dits molt entrenats per a canviar cromos i una gran memòria per a saber on va cada cromo i com els tinc ordenats.

Tots els dies a l’arribar a casa i acabar els deures baixe al carrer amb Truc, per a entrenar-lo, algun dia guanyarem el torneig per a esquirols de la ciutat.

El meu caràcter és tímid, però a l’hora de canviar cromos la cosa canvia, em convertisc en un caçador de cromos inaconseguibles o canviador de 5x1.

La meua mare s’anomena Tania, li encanta ballar tots els anys a les festes del Brasil, on anem una vegada a l’any per a visitar els familiars. Anem sempre pel carnestoltes que es quan la mare balla estupendament mentre mon pare, el meu germà i jo ens divertim a la platja jugant al futbol.

El meu pare és Tobías treballa en la universitat, és mestre d’ informàtica i de vegades fa congressos a diferents països, de moment ha anat a Argentina, a Rússia i a varies ciutats d’ Espanya.

Vivim a Barcelona a una casa amb tres habitacions una per als meus pares amb un llit gran i mobles de primera. Altra per a mi amb una llitera, un escriptori i una taula especial per a canviar cromos i fer partides. El meu germà té la millor habitació, una llitera amb tobogan per a baixar, i l’ espai de baix amb un munt de coixins per a relaxar-se llegint i no desfer el llit.

Perdó he oblidat presentar el meu germà, el seu nom és Dani i si us heu fixat bé es l’ únic de la família que no comença per T ,entre les seues aficions destaquen el tenis i la lectura, té 7 anys i ja ha llegit les aventures de Tom Sawyer, tots els meus llibres de GOL i va pel tercer llibre de Harry Potter.

Veritat què açò promet?

Ja estem desitjant llegir el què Ana decidirà pels seus protagonistes.

Sols ens falta el dibuix per imaginar un poc més...

CARAGOLS GEGANTS AFRICANS

2011-10-04T21:27:00.000+02:00

Avui Gerard ens ha portat a la classe als seus caragols gegants africans perquè els coneguérem. Són uns animals enormes pel que nosaltres pensem que és un caragol.En fan, ara que són menuts encara, com 3-4 caragols grans dels nostres i encara no se si em quede curta.Poden aplegar a fer 30 cm. i pesar fins 250 grams.

Com tots els caragols són lents i tranquils, tenen una molla impressionant, mengen tot el que siga verd i són hermafrodites, és a dir tenen els dos sexes.

He fet una ullada en Internet i he sabut que L'"Achatina fulica" que és el seu nom científic, és una de les espècies més grans de caragol del món i destaca per la seua gran capacitat de reproducció, poden posar més de mil ous en els seus cinc o sis anys de vida. A més, és un animal molt adaptable i menja des de plantes fins a excrements, passant per pinso d'animal. És molt resistent i a països com els Estats Units i Austràlia està considerat una plaga.És una de les cent espècies invasores més problemàtiques del món.

Com hem parlat a classe, cal tindre molt de compte amb animals exòtics perquè no tenen enemics i poden convertir-se en un perill per l'equilibri ecològic, així que a cuidar-los molt bé, però a casa i si ja no podem atendre'ls, cal dur-los als centres de natura encarregats d'espècies exòtiques.

TIRANT DE LLETRA 2011

2011-10-04T21:02:00.000+02:00

Com tots els anys i aquest és l'onzè l' Associació Cultural Na Jordana, celebra el seu "Tirant de Lletra" una lectura del llibre de Joannot Martorell oberta a qualsevol que vulga gaudir escoltant-la o llegint-la.
També existeix la versió escolar, és a dir la lectura dramatitzada del Tirant adaptat per Pasqual Alapont per a xiquetes i xiquets.
Des fa fa ja uns anys, potser des dels inicis no recorde bé, que l'Escola Santa Teresa participem en aquesta lectura per infants. Pere Borrego sempre ens acompanya i amb paciència infinita, ens acull en la seu de Na Jordana.
Enguany 5é i 6é hem encetat les lectures per escolars. Gràcies per oferir-nos aquesta oportunitat de conèixer més als nostres autors.

SALVADOR IBORRA

2011-10-03T20:25:00.000+02:00

«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.»
Salvador Iborra (Els cossos oblidats)

Salvador Iborra Mallol nascut a València l'any 1978, ha mort el 29 de setembre de 2011 a Barcelona, apunyalat al seu carrer en una discussió per una bicicleta.
A més de poeta, era professor de secundària i periodista.
Han callat una boca que tenia molt que dir.

CARABASSA

2011-10-02T21:04:00.000+02:00

La vesprada a la cuina , va ser mot profitosa. Ací va la segona part. La carabassa torrada.

Carabassa

A l'hivern a ma casa,

sempre es torra carabassa.

Per fora grisenca corfa,

oberta sembla una rosa.

Carn rogenca i lluminosa

torrada es fa mantegosa.

De dolç tastar, fàcil menjar,

és amarga per l'estudiant

i la millor nota pel paladar.

Pilar Arnal

FOTOS SORPRENENTS

2011-09-29T19:39:00.001+02:00

Unes fotos de Jamie Beck, fotògraf de Nova York que amb la col·laboració de Kevin Burg, han afegit uns efectes que sense deixar de ser gif's, són sorprenents. Obriu-les i espereu uns moments.

LAIKA

2011-09-29T18:30:00.000+02:00

En classe, comencem a parlar d' un tema i acabem parlant d'altre totalment diferent en qüestió de pocs minuts.
Hem parlat de Laika, la gosseta que va tindre el trist honor de ser el primer ésser viu en anar a l'espai... i no tornar.
Laika, en rus "que lladra" va ser arreplegada pels carrers de Moscou i entrenada per estar llarg temps en un lloc menut. També va haver d'aprendre a suportar sorolls, vibracions i canvis de gravetat.
El dia 3 de novembre de 1957, va ser llançada amb l' Sputnik 2. Anava amb un arnés especial que limitava els seus moviments a estar asseguda, dreta o gitada però cap més.
Desgraciadament l'Sputnik 2 no estava preparat per tornar a la Terra i es calcula que Laika va viure poques hores després del llançament degut a l'estrés de la situació i a les altes temperatures que va patir la nau en funcionar malament el sistema de refrigeració.
Moltes associacions de defensa dels animals varen protestar per l' ús d'animals vius en aquestes condicions.
I nosaltres avui, hem tornat a sentir la poca sensibilitat dels éssers humans quan es tracta del seu propi benefici.
No estem d'acord amb l'utilització d'animals en experiments.

FRUITS DE TARDOR

2011-09-27T21:01:00.002+02:00

Estem sempre tan enfeinats que no s' adonem del que al nostre voltant va passant. La tardor estava davant de mi.
Ho he pensat avui, quan he estat arreglant a casa el que els pares em van donar ahir.
Em trobe que tinc davant un bon grapat de garrofes. M' agrada la seua olor dolça i càlida; unes panolles de dacsa confitera, uns penjolls de raïm, una cistella de caquis, una carabassa de torrar, uns gínjols, unes figues paleres i uns codonys.
He passat la vesprada torrant la carabassa, fent suc de raïm que després he tingut al foc per fer arrop, sense talladetes, i després de desgranar les panolles, he fet unes roses per xuclar-se els dits i m'ha faltat temps per fer codonyat...
Una vesprada connectada a Olocau. Ah! i les figues paleres no estan a la foto, perquè me les he menjades abans. Si no les heu tastades, no es perdeu el seu gust exòtic i fresc. Per cert, us aconselle una llegida al diccionari Català-Valencià-Balear perquè comproveu la quantitat de classes de figues que hi ha.
Continuaré contant-vos més vesprades a la cuina.

SCHOOL TO SCHOOL

2011-09-27T20:19:00.000+02:00

Enguany, entre molts altres projectes, anem a participar en un que ens il.lusiona especialment.
Es tracta del Projecte School to School.
Mantindre contacte amb una escola de l'India, aprendre de la seua cultura i les seues costums, saber del seu dia a dia, conèixer la seua escola, en definitiva la seua realitat socio-cultural, i a la vegada a prendre consciència de les desigualtats del món, que ens van a ajudar a ser persones més solidàries i a lluitar amb coneixement de causa.
Encara estem començant, però poc a poc anirem contant-vos tot el que fem, com ho fem...
El treball d'enguany té tres parts. En primer lloc presentarem el Projecte amb unes diapositives que ens han enviat. Coneixerem què fa la Fundació Vicente Ferrer en el districte d'Anantapur.
Després anirem fent treballs per mostrar-los al xiquets de la Índia, com és la nostra realitat, on vivim, com és la nostra l'escola, ens presentarem perquè ens coneguen i amb fotos i dibuixos, els ho enviarem. Ens fa il·lusió que apleguen tan lluny els nostres treballs.
I després esperarem rebre els seus. I coneixerem als nostres amics i amigues d'Anantapur!
Al final del curs, intentarem fer una exposició amb tot a l'escola.
Per cert, sabieu que Nadal no sols és excel·lent en les pistes de tennis, també ho és fora. Ell col·labora entre d'altres amb aquesta Fundació d'ajuda .

CONSELL ESCOLAR

2011-09-26T21:09:00.000+02:00

Avui hem celebrat l'elecció dels representants d'alumnes en el Consell Escolar.
Ja portàvem uns dies pensant-s'ho i comentant a la classe i en casa.
En hem juntat a la classe de cinqué i després que el director ens ha llegit alguns punts interessants de la Normativa, hem anat votant i després hem fet l'escrutini.

Ja tenim a les dues representants: Sofia de cinqué i Ester de sisé. Enhorabona especialment perquè jo se que tenieu un poquet de por per ser una situació nova, amb majors, amb converses de les quals moltes vegades no s'enterareu del tot, però heu demostrat ser valentes i sols així s'aprén i es va endavant, arriscant.
Podieu contar-nos més avant com va la vostra experiència al Consell Escolar? Ens agradaria.

LOS FANTÁSTICOS LIBROS VOLADORES DE MR. MORRIS LESSMORE

2011-09-24T20:00:00.000+02:00

Una història amb llibres: "Los fantásticos libros voladores de Mr. Morris Lessmore. De l'il·lustrador Williams Joyce, és una història de les persones que dediquen la seua vida als llibres i després reben el seu agraïment. Llàstima que necessitem un ipad per gaudir d'aquest llibre interactiu, però ací podeu tafanejar un poc.

http://morrislessmore.com/

JIM HENSON I LES SEUES CRIATURES

2011-09-24T19:33:00.001+02:00

Jim Henson, creador dels Teleñecos (Espanya) i The Muppets (Amèrica), faria avui 75 anys.
Els seus personatges varen revolucionar el món de les titelles, quan va crear unes titelles que movien no sols la cara, sinò els braços i les cames de manera molt expressiva. El nom muppets, ve de combinar els noms de marionette i puppet i els seus personatges també combinen les característiques de les dues classes de titelles.
Segur que conegueu a la granota Gustavo , al Comte Draco, a Coco, Epi, Blas, el monstre de les galletes... Com que es va difondre en varios llocs del món, els personatges tenen noms diferents.
Van ser els mestres televisius més divertits que tingueren alguns xiquets i xiquetes allà pels anys 75-80. Bonica i gens normal manera d'aprendre a contar , contant els ronquits d'una comtessa, o a descriure objectes, o a fer rimes, o a utilitzar el sentit comú com el del capítol de Super-Coco.
Ací us deixe alguns exemples perquè alguns pugueu recordar, altres conèixer millor i tots i totes riure un poc.

DIA MUNDIAL DE L' ALZHEIMER

2011-09-20T19:41:00.001+02:00

Demà és el dia mundial de l'Alzheimer.
Per no oblidar als qui obliden.

Henry Mattisse

...

toda esa memoria congelada

con desvíos del tiempo y de la ruta

fue llenando los cofres del olvido.

Resumiendo

y ya que ciertamente

el olvido está lleno de memoria

vamos a destaparlo / a revelarlo

sin mezquindades ni pudores tibios /

vamos a compartir los sueños con los sueños

del prójimo más próximo y más niño.

Mario Benedetti (El olvido está lleno de memoria)

La imaginació al poder

ANANTAPUR MÉS A PROP

AMB UNA CAIXA DE SABATES

EL COR I LA RESPIRACIÓ (PRESENTACIONS)

CARME

CANTEM EL DIA DE LA PAU

SI EL MÓN FOS…

IL·LUSTRACIONS D'ALESSANDRA VITELLI

ENS VISITA EL IAIO DE MARINA, SALVADOR ALBERT

ELS ESTANYS I LA MARJAL D'ALMENARA

UNA GRAN ESCOLA

CUINEM JUNTS: PIZZA

PRESENTACIONS 5: EL SISTEMA NERVIÓS

PRESENTACIONS 4: MAGNETISME

PRESENTACIONS 3: LA LLUM

PRESENTACIONS 2: LA DIGESTIÓ

PRESENTACIONS TEMES DE C.MEDI: EL SO

MESTRES

AGAFANT FORCES

Xocolatadesfeta

PENSANT EN ELS ALTRES

CALENDARI 2012

NADAL, EN LA CLASSE DE RELIGIÓ

COM HEM FET LES TITELLES

CARTES DE NADAL

CESÀRIA ÉVORA I CABO VERDE

VIATGE AL CENTRE DE VALÈNCIA

REGALS SOLIDARIS

50 ANYS DE CAVALL FORT

LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ

RONDALLES MALLORQUINES

FE D'ERRADES

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

BON PROFIT!

Regirant poemes i cançons per treballar amb la cuina, m'he trobat aquesta cançó ja entradeta en anys, però que en la classe ha fet furor com si es tractara de l'últim èxit de los 40 Principales.

Que sopeu a gust!

El Menú

Poemes de la mar

LA PLA PLA

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

PUBLICACIÓ AL LEVANTE EMV SUPLEMENT AULA

27 ANYS DE LA LLEI D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

NOMBRES PRIMERS

EL VOT DE LES DONES

HALLOWEEN RETARDAT

MAPA TOPOGRÀFIC DE LA LLUNA

ENRIC VALOR A LA BIBLIOTECA

PODEM SALVAR UNA VIDA

DIANA, FUTURA MESTRA

OBRINT PAS. LA VIDA SENSE TU

p { margin-bottom: 0.21cm; } Aquell sol matiner, les Torres dels Serransamb aquell breu color inicial de geranis.Veus, des del menjador, per la finestra oberta,Benimaclet ací, enllà veus﻿ Alboraia,escoltes des del llit les sirenes del port.

DIBUIXAR UN...

MARIE CURIE

QUINO

KAMISHIBAI

ABECEDARI IL·LUSTRAT

PRESENTEM SCHOOL TO SCHOOL A L'ESCOLA

LA CASA ENCANTADA

IL·LUSTRACIONS QUE FAN POR

ALGUNES INSTRUCCIONS DE JULIO CORTÁZAR

ARBRE AMB FOTOS

FUTBOL PER A XICS I XIQUES

ROBERTO ESCRIU I

TARDOR BENIGNA

La Tardor, s'està fent esperar, però va arribant: els cels ja són diferents i les vesprades tenen una llum especial.

Ací us deixe un haikús de tardor

I el poema de Josep Carner "Tardor Benigna", una tardor com la d'enguany.

Tardor benigna

EL QUE PASSA AL CARRER

ESCOLA PÚBLICA PER A TOTS I TOTES

UN JOC D'ENGINY I HABILITAT

INAUGURACIÓ DE L'ESPART DE NÀSIO

AUCA DE JAUME I

ANA ESCRIU

CARAGOLS GEGANTS AFRICANS

TIRANT DE LLETRA 2011

SALVADOR IBORRA

CARABASSA

FOTOS SORPRENENTS

LAIKA

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.